LA DONA MANCA O BARBI SUPERESTAR

No ens hauria d’estranyar que, en entrar aquí algú ens recordés les paraules d’aquell vell mestre:

“-No existeix La Dona.

Hi ha la persona humana caiguda del costat Dona”.-

Màgia?

Retòrica?

En qualsevol cas, material sens dubte imprescindible per a Sol Picó a l’hora d’abordar “lo Mujeril”.

Poques entrades us interessen.

Però si n’hi ha una per la qual mostra especial feblesa (en tots els sentits de la paraula), és aquella que el condueix directament a la ratera del bàrbar, el salvatge, el poder-ho permetre tot fins al final, fins a rebentar.

Mentida.

Era només un somni, un “farol” del món “picotià”, una picada d’ullet grotesca sobre allò propi i allò aliè.

I tanmateix…

Així parla ella a l’hora de contaminar l’escena i d’habitar-la amb uns éssers que des de l’extraradi del seu propi exili (que ja és estar exiliada!), accepten reconvertir les seves obsessions a la feina i al plat del nostre gaudi.

Txiki Berraondo